Tot el procés de producció de ferro pur
1.Extracció de mineral de ferro:
El procés comença amb l'extracció de mineral de ferro, que es troba principalment en forma d'hematita (Fe2O3) o magnetita (Fe3O4). Aquests minerals s'extreuen de l'escorça terrestre mitjançant tècniques mineres.
2.Fosa en Alt Forn:
Un cop extret el mineral de ferro, es carrega en un alt forn juntament amb coc (una forma de carboni) i pedra calcària. Al forn, s'apliquen altes temperatures per reduir el mineral de ferro, separant el ferro de l'oxigen. Això es tradueix en la producció de ferro brut, que conté un alt percentatge de carboni i altres impureses.
3.Afinant el ferro brut:
El següent pas és eliminar les impureses del ferro brut. Això es fa afegint oxigen al metall fos, que reacciona amb el carboni i altres impureses per formar gasos, que després s'eliminen. Aquest pas es coneix com "oxidació" i ajuda a produir una forma de ferro que és menys trencadissa.
4. Refinació secundària:
En aquesta etapa, el ferro es sotmet a una purificació addicional. L'acer es tracta mitjançant diferents mètodes com l'electròlisi o el refinat en un forn amb gasos específics per eliminar les impureses restants, com el sofre o el fòsfor, i per millorar les propietats del ferro.
5.Fosa en lingots:
Un cop aconseguida la puresa desitjada, el ferro pur fos s'aboca en motlles per formar lingots o totxos. Aquestes formes solidificades es poden processar posteriorment o utilitzar-se com a matèria primera en altres processos de fabricació.
6. Purificació final (si cal):
Per al ferro d'alta puresa (com ara el 99,9% o superior), pot ser necessari un refinament addicional. S'utilitzen tècniques com l'electròlisi, la fusió al buit o els processos d'aliatge especials per augmentar el nivell de puresa.
7.Control de qualitat:
Després del procés de producció, el ferro pur es prova per la seva puresa, composició química i propietats físiques per assegurar-se que compleix els estàndards de la indústria. Les mostres s'analitzen mitjançant diversos mètodes de prova per confirmar la idoneïtat del metall per a aplicacions específiques.