El ferro pur és relativament tou en comparació amb molts altres metalls per la seva estructura atòmica específica i les seves característiques d'enllaç. Aquests són alguns dels motius clau pels quals el ferro pur és tou:
Enllaç metàl·lic: El ferro pur té una estructura cristal·lina metàl·lica, on els àtoms es mantenen units per enllaços metàl·lics. Aquests enllaços són relativament febles en comparació amb els enllaços covalents o iònics que es troben en altres materials. Els enllaços febles permeten que els àtoms es moguin més lliurement i fàcilment, la qual cosa contribueix a la suavitat del ferro pur.
Manca d'elements d'aliatge: El ferro pur no conté cap element d'aliatge que el pugui endurir. Els elements d'aliatge, com el carboni, el crom, el níquel i el molibdè, poden augmentar significativament la duresa i la resistència d'un metall formant compostos intermetàl·lics o alterant l'estructura cristal·lina. Sense aquests elements d'aliatge, el ferro pur es manté relativament tou.
Alta ductilitat i mal·leabilitat: El ferro pur és altament dúctil i mal·leable, el que significa que pot patir una deformació important sense trencar-se ni trencar-se. Aquestes propietats són indicatives d'un material tou que es pot modelar i formar fàcilment.
Efectes de la temperatura: La duresa del ferro pur es pot veure afectada per la temperatura. A temperatura ambient, el ferro pur és relativament tou. Tanmateix, a mesura que augmenta la temperatura, els àtoms del metall vibren més ràpidament i els enllaços metàl·lics es debiliten, reduint encara més la duresa del material. Per contra, a temperatures molt baixes, el ferro pur es torna trencadís i més susceptible a l'esquerdament.
En resum, el ferro pur és tou per la seva unió metàl·lica, la manca d'elements d'aliatge, l'alta ductilitat i mal·leabilitat i els efectes de la temperatura. Aquests factors contribueixen a la duresa relativament baixa del material i fan que sigui més fàcil de treballar i donar-li formes diverses.